Olivera i la seva història

S’afirma que quan els cartaginesos van desembarcar a les Balears no només portaven amb ells armes sinó també l’arbre de l’ olivera. Avui dia, aquests arbres de verd perenne que ens ofereix l seu fruit, l’oliva, i que es transformen amb els segles en figures fantàstiques plenes de nusos, són una font important d’ocupació i un ornament irreemplaçable de l’ illa.

Cap altre arbre ha arribat a posseir al llarg del Mediterrani un significat tan mític com el de l’olivera remuntant-nos ja al final del diluvi, quan el colom va dur a Moisès en el seu bec una branca d’ olivera, convertint-la així en un símbol de la reconciliació i la pau definitiva.

Possiblement l’eficaç força de l’olivera tingui a veure també amb la seva fama de que poden arribar a una longevitat quasi bíblica. Les formes més capritxoses podem trobar-les als exemplars més antics, on els troncs han pres formes tortuoses i enredades que semblen figures, caps, nassos o pals, a vegades fins i tot apareixen completament buits i reduïts al seu esquelet.

Aquesta aura tan visual enfront la qual la nostra percepció no té límits constitueix la singularitat de l’olivera. El seu tall nuós no només es causa de la seva antiguitat sinó també de l’atac d’un fong que podreix algunes parts que han de ser retirades amb la destral. El vigor imperible de l’arbre ajuda a una curació de les seves ferides relativament ràpida, en el procés del qual s’originen formes que donen freqüentment l’ impressió de que la criatura crida des del seu interior el dolor i el sofriment causats per la destral.

Les plantacions de les oliveres de Mallorca es concentren en un terreny complicat a la Serra de Tramuntana. A Caimari, situat a la carretera de Inca al santuari de Lluc, es troba uns dels centres d’ explotació d’oliveres. Aquest petit poble de no més de 700 habitants pertany a l’ajuntament de Selva i quasi cada un dels que viuen en ell ha tingut alguna vegada a les seves mans l’oli de Caimari per utilitzar-lo a la cuina, tot i que, com diuen molts mallorquins, és una llàstima utilitzar-lo per fregir. Ha d’utilitzar-se per amanides i al Pa amb Oli, el pa sense sal untat amb tomàquet que es menja amb formatge o pernil salat.

Fins els anys cinquanta l’oli d’oliva fou un important article d’exportació, tot i que a les darreres dècades el cultiu de l’olivera ha decaigut constantment. L’oli mallorquí és considerat massa calòric entre uns consumidors que cada vegada es preocupen més per la seva alimentació. D’altra banda, les altes despeses de la producció, sobre tot en comparació a les grans superfícies de cultiu a Andalusia, han anat arraconant cada vegada més la explotació de l’olivera, tot això unit  a l’entrada cada vegada més forta del producte provinent d’Itàlia, Grècia i Portugal en el mercat local.

La Fira d’Oliva és un gran èxit i una bona publicitat per l’oli a Caimari. Milers de visitants s’ amunteguen a la plaça i carrers que l’envolten per contemplar allà també el treball d’un carboner. L’estructura agrària mallorquina constava originàriament d’un sistema total on les activitats individuals es complementaven mútuament. El carboner no només netejava els boscos, sinó que també recollia les branques de les oliveres que havien sigut podades. La venda de carbó vegetal que obtenia de les enormes fogueres mantenia a la família.

Post A Comment

*