Pollença, una raó més per tornar

Pollença mostra el seu costat més bonic quan es contempla des de l’alt de l’ermita de Nostra Senyora del Puig. Per això comencem la visita des d’aquesta altura a uns 300 metres sobre la petita ciutat i els seus voltants.

Els ciutadans de Pollença se senten amb raó orgullossos de la seva ciutat: els cims de la Serra de Tramuntana amb les seves estriacions que descendeixen fins el Cap de Formentor, les fèrtils planícies i la mar constitueixen el tan descrit escenari de Pollença. La fertilitat dels seus camps i el municipi han donat lloc des de sempre a una agricultura molt productiva.

El desenvolupament de Pollença està estretament unit a la història d’ Alcúdia. Quan Quinto Cecilio Metelo va conquistar l’illa per Roma l’any 121 a.C., desembarcà a l’actual Port d’Alcúdia describint una rica i florent colònia a la que anomenà Pollentia, tot i que la capital de la Mallorca romana era l’actual Alcúdia. Aquesta és possiblement la raó per la qual a Pollença, a diferència d’Alcúdia, existeixen pocs testimonis del domini romà. El pont romà del Torrent de Sant Jordi fou construit l’any 500 d.C., en una època en la que l’imperi romà ja quasi s’havia extingit. La conquesta àrab va canviar el nom de Pollentia a Al Kudia, “el puig”.

Quan a partir de 1400 els atacs dels pirates es feien cada vegada més insuportables, la població d’Alcúdia abandonà la ciutat per refugiar-se a les muntanyes. En record a la Pollentia romana la nova població va rebre el nom de Pollença.
Avui en dia el lloc té una població de 15.000 habitants. Cada 2 d’Agost té lloc la gran batalla entre moros i cristians. Els ciutadans del municipi recorden així l’atac dels pirates a l’any 1550, a qui els pollensins van rebutjar amb èxit. Com heroi de la batlla destacà Joan Mas, qui va vèncer en la lluita al corsari otomà Dragut. La tomba del vencedor d’aquest combat pot ser visitada al convent.

El convent dels Dominicos és un dels monuments més visitats d’aquesta petita ciutat. Al claustre del Convent de Sant Domènec trobem un monument a Philip Newman, fundador al 1962 del famós Festival de Música de Pollença.

La petita capella de Roser Vell fou la primera esglèsia dels dominics, que la van construir al 1406 amb motiu del seu establiment al lloc. Però hi ha més esglèsies a Pollença. La primitiva esglèsia parroquial pertany a les primeres citades a l’any 1248 als archius de Roma. Al segle XVIII els pollentins van construir al seu lloc l’actual parròquia de Nostra Senyora dels Àngels. L’esglèsia de Montesión fou construida pels jesuites al segle XVII, desacralitzada després de la seva expulsió de l’illa i restaurada a finals del segle XIX gràcies a la iniciativa del poeta Miquel Costa i Llobera, que va viure de 1854 a 1922

Pollença és una petita ciutat encantadora, una assolida barreja d’antic i de modern, en la que es troba la originària Mallorca tradicional així com l’ urbà de la burgesia.

Es podria explicar encara més, com per exemple, sobre l’Escola Pollensina a la que pertenyia Dionís Bennàssar, sobre l’ordre templària o el Museu Martí Vicens. Aquest lloc en el noroest de l’illa és molt ric en història i histories, una raó més per tornar.

FER UN COMENTARI

*