Santanyí

La vista sobre els camps i plantacions en el sud de Mallorca és molt àmplia i desperta una sensació d’infinitat. En un punt el mar i l’horitzont s’uneixen i si pugéssim a una barca i prenguéssim camí cap al sud, arribaríem directament a Argèlia. Aquesta regió rep el seu nom del vent càlid Migjorn que transporta a Mallorca freqüentment sorra vermellosa provenent del Sahara.

El nom de la ciutat de Santanyí es remonta a una alqueria del temps del domini àrab i es cita per primera vegada als arxius del segle XIII. Els conquistadors cristians anomenaren la ciutat Sancti agnini, el be sant, però al llarg dels anys es va tornar a utilitzar cada vegada més el nom àrab. També el nom Alqueria Blanca és d’origen àrab. Tot i això, aquesta fèrtil planícia ja havia sigut poblada molt temps abans pels habitants que contstruiren talaiots i petites cabanyes de pedra, i així començà realment la història de Santanyí.

També la Llotja en el moll del port antic de Palma va sorgir de les roques del Migjorn. Les pedres de Santanyí són pedres calcàreas compactes de gra fi, roques sedimentàries originades per la cementació dels grànuls minerals que extreuen les canteres. Una d’elles és la gravera de Puig de Consolació. Les senderes que han sigut esculpides en el paissatge per generacions de picapedrers semblen un cañó creat per l’home.

L’estructura de l’entorn de la ciutat de Santanyí encara apareix marcada clarament pels segles en els que amenaçaven els atacs dels pirates des de la mar. En el punt de principal perill, entre els segles XIV i XV, el lloc es va edificar com una autèntica ciutat, la muralla de la qual només conservem avui la Porta Murada. El municipi està situat a tan sols 70 metres sobre el nivell del mar. L’aigua subterrànea sempre va ser massa salada, per lo que l’aigua de consum es reunia als terrats plans i era conduïda a través de canals a les cisternes. Al mig del poble es conserva un gran aljub cubert anomenat s’aljub, que ha sigut restaurat minuciosament i s’estima com un dels monuments més significatius de la petita ciutat.

En molts punts apareixen representats les estacions del via crucis, però el centre de la vida religiosa de la ciutat és la esglèsia parroquial consagrada a San Andrés. La part més antiga de l’esglèsia és la capella de Roser, adornada amb un escut amb l’any 1278, per lo que va ser construida poc després de la conquesta de Jaume I. La imponent nau de l’esglèsia s’assembla a una fortificació i fou consagrada al 1811.

No ha canviat molt Santanyí. La habiten al voltant d’uns 7.000 habitants anomenats santanyiers, i el municipi s’ha orientat als clients acomodats de  l’estranger. L’ Ajuntament es troba entre els més grans de Mallorca, amb una superfície de quasi 130 km2. Molts joves santanyiers han abandonat el lloc, la agruicultura és cada vegada menys rentable i el treball com picapedrer massa laboriós. Sobre aquells que deixen els seus pobles canta María del Mar Bonet en una de les seves cançons.

En la carretera de Santanyí a Alqueria Blanca, poc abans d’entrar al municipi, trobarem l’Oratori de la Consolació. Aquesta ermita fou construida al segle XVI per la protecció davant els atacs pirates del municipi de Santanyí al 1590.

És un lloc tranquil que val una visita només per les seves vistes, on sembla com si la història no hagués deixat cap petjada a l’edifici ni als jardins. També aquí reconeguem els carreus del voltant en la construcció. La cisterna, de gran bellesa, fou tallada d’una sola peça de pedra. Una font convida a l’assedegat viatger al descans.

La vista des d’aquesta altura abasta la totalitat de la costa oest i sud de Mallorca, només les urbanitzacions de Porto Colom, Cala d’Or i Porto Petro interrompen el grandiós panorama. Al sud, l’illa de Cabrera es despunta a l’horitzont com una banda platejada.

FER UN COMENTARI

*